L'avinguda de la Independència (abans de Lenin i de Francis Skaya, i una independència que fa referència a l'expulsió dels nazis de territori bielorrús) és una de les principals artèries, sinó la principal, de la ciutat, és el típic bulevard de les ciutats socialistes, molt àmplia i amb grans edificis a banda i banda. Aquests edificis són de l'estil propi dels 1940-50s de l'època de Stalin, dels de a reconstrucció després de la destrucció de la Gran Guerra Patriòtica (tal com coneixen a la II Guerra Mundial al món soviètic).
El centre de la ciutat, a diferència de capitals occidentals on el centre està monopolitzat per entitats financeres i comerços, a Minsk hi trobem edificis oficials i comerços, tot en edificis majestuosament socialistes, és a dir, majestuosos en l'austeritat i en unes formes i dimensions que projecten el poder de l'Estat soviètic, a la capital bielorussa sempre coronats per emblemes amb la falç i el martell.
Llibreries, restaurants, pubs i botigues de roba es barregen amb l'edifici central dels serveis de correu postal, del Banc Nacional, del KGB (sí, el KGB, literalment) o de seus governamentals i universitàries.
En d'altres indrets de la ciutat hi trobem les Portes de Minsk, dos edificis simètrics de grans dimensions situats davant la moderna estació de ferrocarril de Minsk, que alhora està al costat de l'antiga estació de Minsk, d'una sola planta ben petita que encara està funcional.
També és paradigmàtica d'aquesta arquitectura de grans edificis i espais oberts grans, la Plaça de la
República, antigament Plaça Octubre, on hi ha el Palau de la República, d'estil neoclàssic, com també la Casa de la Cultura, també d'estil neoclàssic, però enlloc de déus i reis, estàtues que representen la classe treballadora i els artistes.
Dins el sovietisme arquitectònic hi hem d'incloure els grans blocs de pisos en què es va buscar solució a la universalització de l'accés de l'habitatge, com un dret social, que en el cas de Minsk els trobem en bon estat i, seguint l'urbanisme socialista, acompanyat d'enjardinaments i jocs infantils. Quan imaginem blocs de pisos, segurament mal podrem encabir les dimensions d'aquests conglomerats d'habitatges mastodòntics.
Com arreu de la geografia de l'antiga URSS, hi trobem hotels emblemàtics de la ciutat que formen part del sky line de la urbs, en aquest cas l'Hotel Belarús, a la riba del riu Sviloch.
També és de ressaltar els monuments que ens recorden l'heroicitat soviètics i bielorussa en la gran Guerra Patriòtica, així com la nomenclatura dels carrers, amb noms com Karl Marx, Engels, Lenin o Kirov.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada