Arribada a Minsk, capital de Bielorússia

L'arribada a Minsk, capital de Bielorússia, és a través de l'aeroport, de dimensions mitjanes i on un policia de gorra de plat (molt gran) ens indica, just després de fer una foto, que no es poden tirar fotos en les infraestructures.
A l'aeroport hom viu una realitat diferent al paradigma dels aeroports occidentals, amb un cosmopolitisme de tall soviètic, amb fisonomies i passaports de països d'arreu de l'antiga URSS (des de cares quadrades caucàsiques, a mirades horitzontals de l'estepa centreasiàtica a pàlids russos) molts xinesos mudats i, curiosament, molts passaports de Síria. De passaports occidentals, els podríem comptar amb els dits de la mà o gairebé comptar els que portem a la mà nosaltres.
Si Bielorússia facilita la visita del país, anul·lant la necessitat de visat pels turistes (ara pots estar al país sense visat durant trenta dies), l'accés de seguretat i control de passaports de l'aeroport ens dona una benvinguda de rigidesa burocràtica soviètica tal els millors tòpics de novel·les barates de la Guerra Freda.

Pots veure com la noia uniformada i amb pestanyes excessivament arreglades escruta la teva foto i els racons de la cara, mentre m'adono que a diferència del passaport ja no porto arracada (a l'orella esquerra que fita) ni ulleres, que no cal observar gaire per veure que no les porto.
Amb un monocle, com si mirés un diamant, mira possibles tares del passaport. Finalment em deixa passar i m'obra la porta a Minsk, sense correspondre el meu somriure de comiat.
La severitat de la guàrdia aeroportuària és l'excepció que confirma la regla d'una gent acollidora, sense caure en la simpatia excessiva vers els visitants. Ningú et ven falsa alegra per veure't ni un somriure fat i permanent del qui et ven una ciutat tal un cotxe de segona mà.

Sortir de l'aeroport et trobes una institució tant oblidada com la Comunitat dels Estats Independents (CEI), aquell ens que la Rússia de Ieltsin es va inventar per substituir la URSS. Concretament te la trobes en les banderes que presideixen l'aeroport: la de Minsk, la de Bielorússia (la mateixa que en l'era soviètica però sense la falç i el martell, que va ser substituïda per la blanca en franja vermella al mig, que s'ha convertit en un símbol pels nacionalistes pro-occidentals) i la de la CEI, blava amb una circumferència groga (el Sol) i vuit franges mig ovalades que representen els vuit membres fundadors de la CEI.
Marxant cap a la ciutat, ens trobem a mode de museu un reguitzell d'avions de l'Aeroflot, sobresortint l'Ilushin-67, de dimensions considerables. A partir d'ara fins a la capital, una autovia de dos carrils amb molts radars i múltiples cartells en xinès, el que demostra la presència important de xinesos a la ciutat.