Capital d'una nació complexa i orgullosa del seu passat soviètic

Bielorússia, a diferència, per exemple de les seves veïnes bàltiques o Ucraïna (sobretot a la part central i occidental) no van viure l'esfondrament de la URSS enmig d'una eufòria nacionalista i d'un antisovietisme. Tampoc a nivell econòmic i polític aquesta República va emprendre el camí del neoliberalisme i la teràpia de shock que va portar a la ruina bona part de la ciutadania ucraïnesa o russa, a més d'un desmantellament de l'Estat enmig del sectarisme del capitalisme descarnat i la corrupció que va engendrar un sistema oligàrquic.

Hi té a veure que en les les primeres eleccions de Bielorússia després de la festa de la seva independència, van escollir no un reformista neoliberal (un Chicago boy com els que es va rodejar Ieltsin a Rússia) sinó a un antic director de granja col.lectiva que no renegava del passat soviètic i que es presentava com a ariet a la corrupció: Aleksandar Lukashenka, per George Bush fill, l'últim dictador d'Europa.
El cert és que Bielorússia va viure els seus millors anys en temps soviètics, després de navegar per la història com a província perifèrica de diferents estats d'altres nacions (Rus de Kiev, Lituània, la confederació Lituana-Polonesa, l'Imperi Rus...) va veure com el país es desenvolupava no subalternament com a territori perifèric i Minsk, la seva capital, passa de ser una petita ciutat de províncies a ser una capital d'una gran potència com va ser la URSS.
És curiós que Bielorússia, que vol dir Rússia Blanca, sigui un terme usat per altres països, es troben mencions a la Rússia Blanca a Lituània, Rússia, Hongria, Turquia... però els mateixos bielorussos no tenien un nom per autoidentificar-se, més enllà del genèric de rutè que van adoptar molts pobles de l'est europeu, a més dels propis rutens...

La complexitat de la identitat nacional bielorussa és a vegades indesxifrable per un observador europeu occidental, amb uns estandarts de les nacionalitat més "ordenades" que el "caos" nacional i ètnic de l'Europa oriental.
Només cal dir que el Dia de la Independència no fa referència a la independència de la República moderna de Bielorússia, sinó a l'alliberament dels nazis gràcies als partisans i a l'Exèrcit Roig. Una independència en el marc soviètic. Un passat soviètic molt present en els edificis, en la nomenclatura dels carrers i en la mateixa bandera nacional.
Els vincles emocionals i de cosmovisió amb Rússia són molt importants, el rus té una presència igual d'important en la Bielorússia independent.